ISBN

1. FUNCIÓ I ÀMBIT DE L’ISBN
2. QUÈ HA DE DUR ISBN
3. QUÈ S’EXCEPTUA
4. L’ISBN DE LES PUBLICACIONS ELECTRÒNIQUES
5. PRODUCTES NO IMPRESOS QUE ES CONSIDEREN LLIBRES
6. APLICACIÓ DE L’ISBN
7.IMPRESSIÓ DE L’ISBN
8. PREGUNTES MÉS FREQÜENTS
9. INFORMACIÓ I SOL·LICITUD
10. ADRECES D’INTERÈS


1. FUNCIÓ I ÀMBIT DE l’ISBN

El terme "llibre" s’utilitza aquí en el sentit de "publicació". Pel que fa als diversos suports disponibles, el terme "llibre" s’haurà d’entendre com un sinònim de contingut. Per tant, no té cap importància la forma física en la que es documenti i distribueixi aquest contingut.

Pel que fa al sistema ISBN, els llibres i altres articles que es poden numerar són els següents:

A. Llibres i fulletons impresos, inclosos els llibres en Braille i els mapes (1)

• Llibres i fulletons impresos.

B. Llibres no impresos (2)

• Educatius, vídeos i transparències.
• Llibres en cassets o CDs (llibres d’àudio).
• Publicacions en microformes.
• Publicacions electròniques:
- Cintes llegibles per màquina.
- Disquets.
- CD-ROM.
- Publicacions en Internet.

C. Publicacions multimèdia (inclosos els texts)

S’exceptuen:

El material imprès de caràcter temporal, com agendes, calendaris (llibretes), material de publicitat i similars.

Las impressions artístiques i carpetes sense portada ni text.
Els enregistraments de so (vegeu ISRC)
Les publicacions seriades (vegeu ISSN)
Les publicacions musicals (vegeu ISMN)

(1) S’ha acordat no redactar unes normes internacionals per a l’assignació de l’ISBN  als mapes, atès que el sistema funciona prou bé en l’àmbit nacional. S’hauran de seguir les següents directrius generals:

• Per als productes cartogràfics que es venguin en el mercat dels llibres, s’aplicaran les normes ISBN.
• Tal i com  succeeix amb els llibres, les petites modificacions no constitueixen una nova edició, només s’haurà d’usar un nou ISBN si la nova versió es menciona específicament en el títol o en la promoció de vendes.

pujar

2. QUÈ HA DE DUR ISBN

• Llibres i fulletons impresos (no publicitaris ni temporals).
• Llibres en Caselles.
• Mapes.
• Materials no libraris amb text, gràfics estadístics, imatges mòbils, obres de referència, etc. el contingut dels quals sigui informació similar a la dels llibres i/o educatius.
• Publicacions en material electrònic, com cintes, CD-ROM, obres monogràfiques publicades en Internet, etc.
• Publicacions en multimèdia de venta en llibreries o grans magatzems: pel·lícules i vídeos educatius, diapositives escolares, polítiques, teatrals etc.
• Publicacions en Braille.
• Publicacions en microformes.

3. QUÈ S’EXCEPTUA

• Agendes, calendaris i almanacs.
• Àlbums de cromos, de fotos, segells, etc.,(sense text).
• Anuaris telefònics.
• Catàlegs de llibreries i editorials.
• Catàlegs comercials i publicitaris.
• Estatuts de societats.
• Fulletons turístics.
• Fulletons publicitaris i de caràcter temporal: cançoners, cinematogràfics, esportius, escolars, polítics, teatrals, propagandístics, etc.
• Guions de cinema, ràdio i televisió.
• Llibres de pintar i de enganxines.
• Llibres i fulletons impresos amb motius publicitaris i/o temporals (edicions especials per a determinats col·lectius, de regal, etc.)
• Llistes de preus.
• Material adjunt (manuals d’usuari de materials no libraris) i publicacions que acompanyen a diaris i revistes.
• Materials docents d’us intern en centres d’ensenyament.
• Memòries i materials de règim intern d’institucions o associacions.
• Música impresa (partitures)
• Obres impreses en multicopistes.
• Passatemps (mots encreuats, sopes de lletres, etc.)
•  Programes d’estudis.
• Programes d’actes culturals, de festa, commemoratius, cinematogràfics, esportius, de concerts, teatrals, etc.
• Programes informàtics.
• Publicacions periòdiques (no anuaris) o seriades.
• Publicacions gratuïtes.
• Retallables.
• Tebeos i Còmics (quan no són monogràfics).
• Targetes Postals, làmines, cartells.

pujar

4. L’ISBN DE LES PUBLICACIONS ELECTRÒNIQUES

L’ISBN també s’aplica a les publicacions electròniques.

• Els elements de consulta sense connexió a Internet (offline), com els disquets o els CD-ROM, tenen la mateixa consideració que qualsevol altra publicació.
• Els elements de consulta amb connexió a Internet (online) poden ser publicacions completes i finalitzades, com un llibre de text. En aquest cas, n’hi haurà prou amb un ISBN.
• Una publicació online pot ser una base de dades o d’informació bibliogràfica que pot modificar-se en qualsevol moment. S’equipararia per tant a una enciclopèdia o diccionari, que s’actualitzen constantment en altres suports sense que cada petita modificació impliqui una nova edició o ISBN. Només els canvis significatius i/o estructurals (inclosos els canvis de títol) requeriran un nou ISBN.
• Els documents units mitjançant vincles (és a dir, hipertext) només es considera que tenen el mateix ISBN si el document relacionat forma realment part de la publicació.
• Si una publicació online està disponible per a diferents sistemes operatius i/o llenguatges de comandaments, cada "edició" requerirà un ISBN diferent.

L’ISBN de determinats productes de programari

(vegeu l’apartat següent: "5. Productes no impresos que es consideren llibres")

1. L’ISBN s’utilitza per identificar un producte de programari en concret. Si hi ha més d’una versió (versions adaptades a diferents màquines, diferents suports o versions de llenguatge), cada versió ha de tenir el seu  propi ISBN.
2. Quan s’actualitzi, revisi o modifiqui un producte de programari i els canvis siguin lo suficientment importants com per a considerar que es tracta d’una nova edició, s’haurà d’assignar una nou ISBN.
3. El rellançament d’un producte existent, fins i tot amb un nou empaquetat, sempre que no hi hagi una diferencia bàsica entre el rendiment del producte nou i el del producte antic, no justifica l’assignació d’un nou ISBN, per tant, s’haurà d’utilitzar l’ISBN original.
4. Quan el programari inclogui un manual que només tingui utilitat com a annex d’aquest programari, que sigui necessari consultar prèviament per a fer que aquest programari funcioni, i que es vengui juntament amb el programari en un sol paquet, s’assignarà un sol ISBN que inclourà ambdós articles.
5. Quan dos o més articles d’un paquet de programari es puguin utilitzar per separat, o es venguin tant per separat com conjuntament,
• el paquet en el seu conjunt haurà de tenir un ISBN
• cada article d’aquest paquet haurà de tenir un ISBN.
6. S’haurà d’assignar un ISBN  als productes de programari, sigui quina sigui la seva  forma física (és a dir, encara que el programari només estigui disponible descarregant-lo d’una base de dades remota). A més d’identificar el propi producte, l’ISBN identifica l’editorial o fabricant; no s’haurà d’utilitzar per a identificar a un distribuïdor o majorista.

pujar

Quan es va idear el sistema, la visió convencional de llibre era bàsicament la d’un producte imprès que conté text o il·lustracions. No obstant, fins i tot en aquella època (1967), existia un consens general referent a que les publicacions en microforma també s’havien d’adscriure al sistema. per si mateix, el suport utilitzat no ha estat mai d’importància capital. Així, un producte que pel seu  contingut, periodicitat o propòsit, es consideri que té la funció d’un llibre podrà optar a integrar-se al sistema ISBN, sigui quin sigui el suport (paper, tela, vitel·la, pel·lícula, cinta o disc).

El problema més greu al que s’enfronta la comunitat ISBN en aquest camp és com distingir entre llibres que estan disponibles en varis suports i altres materials, com la música o les pel·lícules, que també estan disponibles en varis suports. Aquests articles –música i pel·lícules– es troben gairebé totalment fora de l’àmbit del sistema ISBN. Tots els demés productes haurien de dur codi standard EAN o UPC. Si hi ha algun dubte sobre quin és el codi apropiat, s’haurà de consultar a l’agència ISBN, EAN o UPC pertinent.

Les següents notes descriuen els tipus principals de productes no impresos que es consideren llibres, i proporcionen unes directrius sobre com tractar els materials disponibles en els diferents suports.

5.1. CASSETS D’ÀUDIO

Es pot assignar un ISBN a:

1. Les cintes amb text parlat. Es tracta fonamentalment de narracions d’històries o poesia, que poden ser de caràcter formatiu. La música pot estar present, però només com a música d’introducció o de fons per acompanyar les paraules parlades.
2. Les cintes de sons no musicals que incloguin paraules parlades, per exemple, sons d’ocells amb un comentari parlat.
3. Poesies infantils i rimes sense sentit. Poden dur música com acompanyament.
4. Cintes formatives sobre música o tècniques musicals. La música pot ser present; en aquest cas ha de tenir un caràcter secundari respecte a la paraula parlada.

No es pot assignar un ISBN a:

5. Cintes musicals o cintes que tinguin com a element fonamental la música.
6. Cintes de cançons (acompanyades o no per música) excepte que la cançó hi sigui present de forma poètica i sense acompanyament, o es composi de poesia o rimes segons el descrit a l’apartat (iii) anterior.
7. Himnes, cants i càntics.
8. Tots els altres sons que es presenten en forma musical.

5.2. CINTES I DISQUETS INFORMÀTICS

Es pot assignar un ISBN a:

1. Cintes o disquets informàtics que continguin un text codificat o uns gràfics estàtics que formin una unitat completa per sí mateixos i que hagin estat pensats específicament per a ser vistos en llenguatge llegible per humans.
2. Jocs d’ordinador la funció principal dels quals sigui educar mitjançant una combinació de gràfics i text. per exemple, un joc per a nens amb funció educativa gràcies a les respostes de text i a les pantalles d’ajuda; el contrario seria un joc de pur entreteniment.
3. Programari la funció principal del qual sigui l’ensenyament o formació, com per exemple un programa d’escacs que ensenya al jugador els moviments i l’estratègia del joc, però no el programari que hagi estat dissenyat únicament per a què l’usuari pugui divertir-se amb un joc d’entreteniment.

No es pot assignar un ISBN a:

4. Programari que contingui codis la funció principal del qual sigui ser utilitzat per les màquines. Per exemple, un programari de sistema o una aplicació.
5. Programari que contingui un codi que requereixi que se li afegeixin dades per a què funcioni totalment. Per exemple, programari de bases de dades, processadors de text, paquets DTP, etc.
6. Jocs d’ordinador la funció dels quals sigui única i exclusivament l’entreteniment, sigui quin sigui el grup d’edat al que s’adreça el producte.

La llista següent proporciona exemples dels jocs que s’exclouen expressament:

1. Jocs de fantasia, aventures i Jocs de rol.
2. Jocs del tipus de saló recreatiu o de «disparar» que es basen fonamentalment en la coordinació de les mans i els ulls.
3. Jocs de simulació que pretenen simular una situació real o imaginada.
4. Jocs competitius en els que els usuaris juguen contra un oponent amb l’objectiu principal de «guanyar» un joc.

5.3. DISCOS COMPACTES

Es pot assignar un ISBN a:

1. Els discos compactes que continguin text, gràfics estàtics o imatges en moviment que formen una unitat completa per si mateixos i els continguts dels quals estiguin dissenyats fonamentalment per actuar com un mitjà de formació o educació. Per exemple, els discos el contingut dels quals sigui comparable al que està disponible en obres de referència impreses.
2. Discos de Jocs i activitats per a nens la funció principal dels quals sigui educar mitjançant una combinació de gràfics i texts (segons la descripció de 2 (ii)).

En tots aquests casos, la música o altres sons poden ser presentes, però només si són en una posició subordinada  als texts o gràfics.

 No es pot assignar un ISBN a:

3. Discos musicals o discos l’element principal dels quals sigui la música.
4. Discos de cançons (acompanyades o no per música) excepte si les cançons es presenten en forma de poema no acompanyat o siguin poemes infantils o rimes sense sentit.
5. Himnes, cants i càntics.
6. Tots els altres sons que es presentin en forma musical.
7. Discos que continguin codis la funció principal dels quals sigui ser utilitzats per les màquines.
8.  Discos que continguin un codi que requereixi que se li afegeixin dades per a què funcioni totalment.
9.  Jocs la funció única o principal dels quals sigui l’entreteniment, amb les mateixes exclusions detallades a l’apartat 2 (vi).
10. Discos amb imatges en moviment la funció dels quals sigui l’entreteniment o un interès recreatiu general.

5.4. VÍDEOS

Es pot assignar un ISBN a:

1. Vídeos educatius adreçats específicament a nens amb una edat no superior a 16 anys.
2. Vídeos formatius que imparteixin coneixements pràctics sobre assumptes específics, i el contingut dels quals sigui comparable al disponible en llibres impresos. Per exemple, un vídeo sobre com jugar al golf o com fer joguines de fusta.

No es pot assignar un ISBN a:

3. Vídeos musicals
4. Vídeos la funció dels quals sigui l’entreteniment o un interès recreatiu general, sense que es tingui en compte que el seu  contingut sigui de ficció o no, com per exemple vídeos sobre pel·lícules, documentals i esdeveniments esportius.

5.5. PEL·LÍCULES

Es pot assignar un ISBN a:

1. Pel·lícula normal o rodet de pel·lícula amb imatges en positiu, o text o il·lustracions, els continguts i la freqüència dels quals s’atenguin als requisits dels llibres impresos i l’objectiu dels quals sigui la projecció individual, d’una en una, de cada imatge.
2. Una microforma (amb imatge en positiu o en negatiu) d’una monografia prèviament publicada.
3. Microformes (positives o negatives) de materials no publicats prèviament, sempre que el contingut i la freqüència de publicació s’atinguin  als requisits dels llibres impresos.
4. Microformes (positives o negatives) de publicacions seriades publicades prèviament que es comercialitzin en forma monogràfica.
5. Rodets de pel·lícula que lleven imatges la funció dels quals sigui la simulació de moviments en el moment de la projecció i que siguin educatives i estiguin adreçades específicament a nens de fins a 16 anys.

No es pot assignar un ISBN a:

6. pel·lícules que incloguin imatges en negatiu (excepte microformes, segons el descrit més amunt).
7. Rodets de pel·lícula que incloguin imatges la funció dels quals sigui la simulació de moviments en el moment de la projecció i tinguin com a objectiu l’entreteniment o un interès recreatiu general.
8. Qualsevol pel·lícula creada únicament com part d’un procés de fabricació o fotocomposició.

pujar

6. APLICACIÓ DE L’ISBN

6.1. General

S’ha d’assignar un ISBN diferent a cada títol o edició d’un llibre per part de cada editorial, però NO a les impressions o reimpressions inalterades del mateix llibre que mantinguin el format i que siguin publicades pel mateix editor. Les edicions revisades requereixen un nou ISBN. Les variacions de preu no requereixen un ISBN nou. Els canvis de format exigeixen un ISBN nou. Si un mateix títol es publica dins d’una sèrie i de manera individual, es considerarà que es tracta de dues edicions diferents.

6.2. Reimpressions facsimilars

S’ha d’assignar un ISBN diferent a les reimpressions facsimilars publicades per un editor diferent.

6.3. Llibres en formats diferents

S’ha d’assignar un ISBN a cada un dels formats en els que es publiqui un títol específic. Per exemple, les edicions en paper, tela, Braille, microfilm, o programari d’ordenador del mateix títol reben un ISBN diferent cadascuna d’elles.

6.4. Publicacions en fulls solts

Si una publicació apareix en fulls solts s’assignarà un ISBN per a l’edició en el seu  conjunt. Així mateix, s’adjudicarà un ISBN a les edicions concretes d’afegits o fulls suplementaris, quan se subministren a banda.

6.5. Obres en varis volums

S’ha d’assignar un ISBN al conjunt de l’obra; a més, si els volums es venen per separat, cadascun d’ells haurà de tenir el seu  propi ISBN. D’aquesta forma es pot processar i vendre individualment cada volum. Fins i tot quan les obres en varis volums es venguin com un conjunt, es recomana que s’assigni un ISBN a cada volum; així es facilita el tractament de les devolucions (volums danyats) i el procés de trameses quan no es publiquen o distribueixen tots els volums a l’hora.

6.6. Fons anteriors

L’editor ha numerar els seus fons anteriors i publicar l’ISBN en els Catàlegs. També ha d’imprimir l’ISBN a la primera reimpressió d’aquestes obres que posi a la venda.

6.7. Publicacions en col·laboració

Una obra publicada en coedició o en col·laboració amb altres editors obté l’ISBN de l’editor que s’encarregui de la seva distribució. Els altres coeditors poden assignar els seus ISBN si així ho desitgen.

6.8. Llibres venuts o distribuïts per agents

(Excepte en el que fa al apartat "a)", els següents apartats són d’aplicació  als països que encara no participen en el sistema)

1. D’acord amb els principis del sistema ISBN, una edició concreta publicada per un determinat editor rep un sol ISBN. Aquest ISBN s’ha de conservar sempre amb independència del lloc o de l’agent que vengui el llibre.
2. En el cas de llibres importats per un distribuïdor o agent en exclusiva, procedents d’una àrea en la que encara no s’ha implantat el sistema ISBN i que, per tant, no en tenen, el distribuïdor en exclusiva podrà assignar l’ISBN corresponent.
3. En el cas de llibres importats per un distribuïdor o agent en exclusiva,  als que s’ha afegit una nova portada amb el peu d’impremta del distribuïdor enlloc de la portada original, el distribuïdor o l’agent els han d’assignar un nou ISBN. També hi ha figurar l’ISBN de l’editor original.
4. En el cas de què siguin varis els distribuïdors que importen un llibre sense el corresponent ISBN, per procedir d’una regió en la que encara no s’ha implantat el sistema, l’agència responsable dels esmentats distribuïdors podrà assignar-li el ISBN.

Una editorial que adquireixi una altra haurà de seguir utilitzant l’ISBN assignat en un principi fins que es reimprimeixi el llibre amb el peu d’impremta de la nova companyia.

6.10. Adquisició de les existències completes d’un editor

Una editorial que adquireixi les existències completes d’una altra companyia haurà d’utilitzar l’ISBN assignat a l’editorial original fins que la nova complanyia realitzi una reimpressió amb el seu  propi peu d’impremta.

6.11. Editors amb més d’un lloc de publicació

1. L’editor que operi en diversos llocs que es citen conjuntament en el peu d’impremta d’un llibre, assignarà un sol ISBN a l’esmentat llibre.
2. El editor que operi en diferents oficines o sucursals en llocs diversos pot comptar amb un prefix editorial per a cada oficina o sucursal. No obstant, a cada llibre publicat se li ha d’adjudicar un solo ISBN, i l’assignació l’haurà de fer l’oficina o sucursal responsable de la publicació.

És responsabilitat dels editors informar a la seva  agència de grup o a l’organització responsable del manteniment dels registres dels ISBN que hagin estat assignats  als llibres publicats o de futura publicació. Quan un editor no compleixi aquesta obligació, l’agència de grup o l’organització responsable del manteniment del registre dels títols està autoritzada a mantenir el registro ISBN d’aquest editor a iniciativa pròpia.

6.13. Un ISBN no s’ha de tornar a utilitzar en cap circumstància

En cap circumstància es tornarà a utilitzar un ISBN ja adjudicat. Aquest advertiment és summament important per evitar qualsevol tipus de confusió

Per error, es pot assignar algun número incorrectament, però si passa això, s’eliminarà de la llista de números utilitzables i no s’ha de tornar a assignar a cap altre títol. Les editorials han de comunicar  a l’agència de grup els números eliminats i els títols  als que se’ls hagi assignat erròniament.

pujar

7.1. General

És essencialment per tal que el sistema funcioni eficaçment que l’ISBN apareixia clarament visible en el producte.

L'ISBN ha d’aparèixer a:

• el revers de la portada (pàgina de copyright)
• la part inferior de la contraportada externa.
  En el peu de la portada, si és que no hi ha espai en cap altre lloc.
• la part inferior del revers de la sobrecoberta, o de qualsevol altra funda protectora o embolcall.
• la base del llom (només si el producte és un llibre en rústica).
• l’etiqueta de la caixa, si és que n’hi ha (casset, disquet, CD-ROM, etc).
• la pantalla de visualització del títol, o a la primera pantalla (CD-ROM, publicacions a Internet)
• els títols de crèdit (pel·lícules, vídeos)

7.2. L’ISBN en el codi de barres

La ràpida expansió mundial del codi de barres ha posat de relleu la importància de l’acord al qual van arribar la International Article Numbering Association (EAN, Associació Internacional de Numeració de Productes), l'Uniform Code Council (UCC; Consell del Codi Uniforme) i l’Agència Internacional de l’ISBN, que permet traduir l'ISBN a un codi de barres EAN. Això converteix l'ISBN en un identificador internacional inclòs dins del sistema de codificació de barres internacional.

Tots els codis de barres EAN comencen amb un identificador nacional, excepte els que apareixen a publicacions. Mitjançant aquest acord, es reemplaça l’habitual identificador nacional per un prefix especial per als llibres que rep el nom de "Bookland", representat pels dígits 978 per  als llibres.

Al prefix 978 el segueixen els primers nou dígits de l’ISBN. El dígit de comprovació de l’ISBN és reemplaçat per un altre dígit, igualment de comprovació, calculat d’acord a les regles establertes per l'EAN (mòdul 10).

pujar

8. PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

P: Per què he d’utilitzar l’ISBN?
R: Si sou editors o llibreters, serà beneficiós per a la venda de llibres. Si els llibres no es poden demanar ni distribuir per l’ISBN, i si no estan inclosos en els llistats de llibres impresos, no es vendran: la gent creurà que els vostres llibres no existeixen, i fins i tot sabent que existeixen, és possible que considerin que el seu  procés de la manera tradicional és massa molest .

P: Al nostre país, el comerç de llibres es realitza fonamentalment sense l’ajuda d’ordinadors.
R: No es necessiten ordinadors per a utilitzar l’ISBN. El número de 10 dígits estalvia temps a l’hora de copiar registres bibliogràfics. A més, si desitgeu exportar els vostres llibres, no tindreu la possibilitat de què s’incloguin a la llista de Llibres Impresos.

P: El nostre país encara no té una infraestructura eficaç en el sector dels llibres.
R: L’ISBN es un mitjà ideal per crear una infraestructura i per a arribar a altres països més avançats.

P: L’organització EAN em va proposar que me’n fes membre. És obligatori?
R: Si només desitgeu utilitzar l'ISBN com a codi de barres, no teniu l’obligació de fer-vos-en en membre, però com que l'EAN i l'UCC proporcionen altres serveis relacionats amb el comerç, com per exemple números d’adreces electròniques (codis de localització), EDI (intercanvi electrònic de dades), formats, etc., si que us convé. Pregunteu a la vostra organització EAN quins són els serveis que poden oferir-vos.

P: És necessari canviar l'ISBN quan es produeix un canvi de títol?
R: Sí, es necessita un nou ISBN quan es canvia de títol.

P: Estic revisant un llibre. És necessari un nou ISBN?
R: Un canvi (substancial) del text requereix un nou ISBN, i s’haurà d’indicar a la portada o a la contraportada que es tracta d’una edició revisada, mostrant-hi el nou ISBN.

P: Voldria crear un nou ISBN per raons comercials. És possible?
R: No, si no s’ha produït un canvi en el text, en el format o en l’enquadernació que justifiqui un nou ISBN.

P: Necessito un nou ISBN si reimprimeixo un llibre canviant-li el títol?
R: Si, els nous títols requereixen nous ISBN.

P: És possible reassignar a un altre llibre l'ISBN d’un llibre que ja no s’imprimeix?
R: No. L'ISBN identifica per sempre a un títol concret, i a la seva edició i enquadernació. Encara que el llibre estigui exhaurit i ja no s’imprimeixi, és possible que encara es pugui trobar en algunes tendes, i, evidentment, serà a les biblioteques.

P: Estic a punt de comprar una editorial que ja tenia prefix ISBN. Tots els llibres que editi a partir d’ara es publicaran sota el meu nom. Puc canviar els números dels títols de l’editorial adquirida?
R: No, fins que aquests títols tornin a imprimir-se amb el seu  propi peu d’impremta, amb el vostre propi nom.

pujar

9. INFORMACIÓ I SOL·LICITUD

A les oficines de la Cambra del Llibre de Catalunya us facilitarem tota la informació i documentació que necessiteu.

A la pàgina web de l’AGENCIA ESPAÑOLA DEL ISBN també podreu trobar informació, la Taula de Matèries i els impresos que s’han de complimentar per a sol·licitar el número d’ISBN.

10. ADRECES D’INTERÈS

AGENCIA ESPAÑOLA DEL ISBN

CONSULTES BIBLIOGRÀFIQUES

AGENCIA INTERNACIONAL DE L'ISBN

pujar

L'International Standard Recording Code (ISRC, Codi Internacional Normalitzat per a Enregistraments) és l’identificador estàndard internacional per als enregistraments de so. Numera cada enregistrament d’una peça (no l’article físic), sigui quin sigui el context o el suport en el que s’emet.

Està administrat per la IFPI, Federació Internacional de la Industria Fonogràfica.

tornar

A més de l’ISBN, també s’ha establert un sistema de numeració per a les publicacions seriades que es diu International Standard Serial Number (ISSN, Número Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades), ISO 3297:1998.

S’entén per publicacions seriades les que s’editen en parts successives, que normalment es designen numèricament o cronològica, i les quals es pretén continuar indefinidament. Aquí s’inclouen les publicacions periòdiques, els anuaris i les sèries monogràfiques.

Està administrat pel Centro Internacional de Registro de Publicacions Seriades.

tornar

 ISMN

L'International Standard Music Number for Printed Music, ISMN, identifica totes les publicacions de música impresa, tant si es destinen a la venda com al lloguer o si són gratuïtes, i tant si són una part, una partitura o un element d’un conjunt multimèdia. Està administrat per la International ISMN Agency.

tornar